MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32735 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-10-16
Bases de dades: Sciència.cat

Lafuente Gómez, Mario, "Las relaciones entre la baja nobleza aragonesa y la casa del rey en el siglo XIV: instrumentos y enfoques metodológicos para su estudio", Mélanges de la Casa de Velázquez, 45/2 [=La sociedad cortesana en la Península Ibérica (siglos XIV-XV)] (2015), 33-49.

Resum
Este artículo plantea algunas de las posibilidades que ofrecen las series de Cancillería y de Tesorería general (Archivo de la Corona de Aragón) para profundizar en el conocimiento de la pequeña nobleza aragonesa en la Baja Edad Media y, más concretamente, en el análisis de la integración de la élite del grupo en la casa real, entre el comienzo del reinado de Jaime II, en 1291, y el de Juan I, en 1387. Para ello, se realiza una detallada descripción de los fondos conservados en ambas series y, a continuación, se propone la exploración de su contenido como requisito indispensable para avanzar en algunas líneas de investigación recientes. Concretamente, la importancia de la función militar entre los miembros de la casa real, la elaboración de una prosopografía de la élite de la baja nobleza aragonesa y la rentabilidad económica de su integración en la domus regia.
Matèries
Història - Prosopografia
Documentació
Metodologia
URL
https:/​/​doi.org/​10.4000/​mcv.6477
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).