MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32685 (09 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-09-29
Bases de dades: Sciència.cat

Marugán Vallvé, Carmen María, "El ejército de la Corona de Aragón en la expedición contra Almería de 1309", Medievalismo, 19 [=La cruzada de 1309] (2009), 199-242.

Resum
A partir del estudio de un gran número de documentos, que corresponden a las convocatorias del ejército, la muestra y enmiendas de las monturas, las moratorias de deudas, y los pagos por el servicio armado, conocemos la composición del ejército que Jaime II de Aragón movilizó para la campaña de Almería: nobles, caballeros, casa real, órdenes militares, cruzados, infantería y otros cuerpos especiales. Nuestro objetivo es realizar una estimación de las fuerzas que componían este ejército, que podemos situar en unos 13.000 hombres.
Matèries
Història
Guerra
URL
https:/​/​revistas.um.es/​medievalismo/​article/​view/​115731
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).