MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32675 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-09-21
Bases de dades: Sciència.cat

Marquès i Planagumà, Josep Maria, El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), edició a cura de Jaume de Puig i Oliver i Albert Serrat i Torrent, Barcelona, Fundació Noguera (Diplomataris, 46), 2009, 808 pp.

Resum
El Cartoral de Rúbriques Vermelles, és el segon dels cartorals de l'Arxiu Diocesà de Girona. Es tracta d'un dels primers inèdits de Josep M. Marquès que s'editen de manera pòstuma. La transcripció es dels 186 documents del Cartoral, ordenats cronològicament, que fou elaborat sota l'auspici de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona i que abasta del 1002 al 1395. L'obre es una aportació històrica remarcable: el volum s'acompanya dels regests, la prosopografia, més de 1300 notes a peu de pàgina i els índexs d'antropònims i toponímic.
Matèries
Història
Documentació
Edició
Notes
Recensions:
* Morelló Baget (2011), "Nous materials referents a la ..."
URL
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​el-carto ...
https:/​/​www.arxiuadg.org/​images/​doc_text/​Cartoral-d ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).