MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32606 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-09-01
Bases de dades: Sciència.cat

Cateura Bennàsser, Pau, "Consolats estrangers a les llles Balears (1347-1500)", Mayurqa, 22/1 (1989), 167-180.

Resum
Durant els segles XIV i XV s'aferma la institució consular a les Balears gracies al paper consolidat de les illes com a important centre econòmic i a la política mediterrània desenvolupada per la Corona. En aquesta època arribaren a funcionar a Mallorca fins a deu consolats estrangers, sis dels quals italians —Gènova, Venècia, Florència, Milà, Sicília i Nàpols— i, la resta, d'estats de la península Ibèrica —Castella i Portugal—, així com de França i Niça. Entre aquests, els de major prestigi i importància foren el de Gènova i el de Venècia, encara que famílies prominents de l'illa també es disputaren els consolats de Florència, Sicília i Castella, a finals del segle XV.
Matèries
Història - Política
Història - Economia
URL
https:/​/​raco.cat/​index.php/​Mayurqa/​article/​view/​118898
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).