MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32513 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-08-22
Bases de dades: Sciència.cat

Beauchamp, Alexandra, "De l'action à l'écriture: le De regimine principum de l'infant Pierre d'Aragon (v. 1357-1358)", Anuario de Estudios Medievales, 35/1 (2005), 239-241.

Resum
Peu avant sa profession chez les franciscains (12 novembre 1358), l'infant Pierre d'Aragon rédige un miroirs des princes, le De regimine principum dédié au roi Pierre IV d'Aragon son neveu et conservé dans un unique manuscrit du XVIIIe siècle. Il y dresse le portrait du souverain idéal et multiplie les conseils au roi. Par ses sources, l'abondance des citations et leur explication, ce miroir se rapproche aussi des commentaires bibliques et des sermons. Par sa structure et l'absence de références au corpus aristotélicien, il se distingue cependant de son homonyme, le De regimine principum de Gilles de Rome. Il est enfin remarquable par l'actualité et le pragmatisme politiques qui s'expriment dans son discours. L'auteur admet les limites posées au pouvoir royal, par sa dépendance militaire et financière envers les sujets au début de la guerre de Castille, et, par ses conseils, il invite Pierre le Cérémonieux à les dépasser.
Matèries
Filosofia moral - Política
Fonts
Guerra
URL
https:/​/​doi.org/​10.3989/​aem.2005.v35.i1.140
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).