MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32512 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-08-22
Bases de dades: Sciència.cat

Martínez Elcacho, Albert - Yeguas i Gassó, Joan, "Un encàrrec de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a Ferrer Bassa el 1346: el Saltiri anglocatalà", Miscel·lània Litúrgica Catalana, 23 (2016), 63-92.

Resum
El present article aporta diversos documents inèdits sobre la il·luminació d'un llibre manuscrit, il·lustrat a la Catalunya del segle XIV. El comitent de l'obra era un membre de la família reial, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, i l'artista que l'executà fou el pintor Ferrer Bassa. Concretament, el llibre a miniar era un saltiri ja escrit, glossat i historiat, al qual se li havien d'afegir algunes escenes. El treball artístic va portar-se a terme entre final del 1346 i mitjan 1348. Amb aquestes premisses i altres arguments, identifiquem l'obra en qüestió amb el conegut Saltiri anglocatalà conservat a París (Biblioteca Nacional de França, ms. lat. 8846). Això representa una confirmació de l'autoria artística i una fixació cronològica d'aquest còdex, ja que, fins ara, l'atribució i la datació havien anat oscil·lant a partir dels diferents estudis publicats. A més, també suposa trobar-nos davant d'un promotor inesperat, l'infant Pere d'Aragó, una personalitat clau per entendre el segle XIV des d'una perspectiva catalana i europea.
Matèries
Història de l'art
Religió - Litúrgia
Manuscrits
URL
https:/​/​raco.cat/​index.php/​Miscellania/​article/​view ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).