MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32397 (01 / June / 2026)

Darrera modificació: 2022-07-29
Bases de dades: Sciència.cat

Bailey, Michael D., "Muslims in Medieval Inquisitorial Thought: Nicolau Eymeric and His Contexts", Church History, 90/1 (2021), pp. 1 - 20.

Resum
This article analyzes the scant treatment of Muslims in medieval inquisitorial thought, focusing mainly on the late fourteenth-century Aragonese inquisitor Nicolau Eymeric's Directorium inquisitorum (1376). It argues for four contexts in which to understand his engagement with Islam. First, as background, is a longstanding Christian (although not inquisitorial) tradition categorizing Islam as a heresy, with which he did not substantially engage. Second is his own goal to extend inquisitorial authority to new subjects, in which he drew on previous inquisitorial thought about Jews. The third involves conflicts between church officials and the Crown of Aragon about jurisdiction over non-Christian subjects. The fourth centers on the supposition that he did not view Muslims living within Christendom as an especially covert or insidious threat requiring special investigation to uncover, which speaks to how he and other inquisitors viewed their role and the nature of the threats they aimed to counter. In broad terms, this article contributes to our understanding of one important way in which medieval Christianity engaged with other religions. It also provides a basis for understanding later developments in early modern Europe.
Matèries
Musulmans
Jueus
Eimeric, Nicolau
URL
https:/​/​doi.org/​10.1017/​S0009640721000834
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).