MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32070 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-03-13
Bases de dades: Translat, Gnòmica, BBAHLM

Rovira Cerdà, Helena, "Relacions intertextuals en els fragments historiogràfics de la Doctrina moral d'en Pacs", Ítaca. Revista de Filologia, 12 (2021), 325-346.

Resum
L'estudi aborda les relacions intertextuals dels passatges historiogràfics de la Doctrina moral d'en Pacs amb l'objectiu de determinar el marc preferent de connexions de l'autor del text i tractar d'establir si beu principalment de cròniques universals, de les grans compilacions llatines dels segles XIII-XIV, és a dir les obres de Joan de Salisbury, Joan de Gal·les, Vicent de Beauvais, etc., o de les traduccions i els reculls catalans disponibles a principis del s. XV. També valora la relació que manté la Doctrina amb la Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim, amb la qual comparteix un extens fragment sobre la història de Roma i una sentència sobre la concòrdia («nam concòrdia parvae res crescunt...») que tingué un gran èxit al llarg de l'edat mitjana.
Matèries
Doctrina moral
Paremiologia
Fonts
Historiografia
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10045/​122050
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).