MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32046 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-03-07
Bases de dades: Sciència.cat

Sánchez Sesa, Rafael, "El Cisma de Occidente en la Península Ibérica: religión y propaganda en la guerra castellano-portuguesa", dins: AA.DD., Estudos em homenagem ao professor doutor José Marques, Porto, Faculdade de Letras da Universidade do Porto, 2006, vol. 4, pp. 307-320.

Resum
As from 1378, the Western Schism would prove to be the key agent in Portuguese and Castilian relations. The two kingdoms' frequent changes of alliances depended on the rivalry between the English and French: each new change represented a move in the game of alliances. The arranged marriage between the future Henry III of Castile and Catherine of Lancaster would eventually pacify both parties, and directly and indirectly legitimate two illegitimate royal lines: the Trastamara and the Avis. Every possible argument was used to achieve this, such as religious differences and the embryonic concept of nature/nation that was beginning to take shape in the late 14th-century in Europe.
Matèries
Història - Política
Església
URL
https:/​/​ler.letras.up.pt/​uploads/​ficheiros/​4923.pdf
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).