MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib32003 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-02-22
Bases de dades: Arnau

Cardelle de Hartmann, Carmen, Lateinische Dialoge 1200 –1400. Literaturhistorische Studie und Repertorium, Leiden - Boston, Brill (Mittellateinische Studien und Texte, 37), 2007, xxx + 823.

Resum
The Middle Ages produced a very considerable corpus of latin dialogues but until now a study of this group of texts was missing. In this monograph, the complete dialogue production of the years 1200-1400 (119 works, many of them still unedited) is explored and presented in a detailed repertory which gives title(s), incipit and explicit as well as information on author, date, textual transmission, editions and a summary of the contents. Building on this material, the author can categorize the texts and describe four genres of dialogue (didactic, polemical, introspective and philosophical dialogues) as well as locate them in the literary traditions of Antiquity and the Middle Ages.
Matèries
Llatí
Filosofia
Religió - Teologia cristiana
Alquímia
Notes
Arnaldus de Villanova, Alphabetum catholicorum, pp. 481-484
Ps. Arnaldus de Villanova, De secretis naturae, pp. 492-495
Ps. Arnaldus de Villanova / Nicolaus Comes (Nicolaus De Comitibus)? / Iohannes De Thesen? Speculum alchimiae, pp. 599-603
URL
https:/​/​brill.com/​view/​title/​14314
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).