MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib31897 (01 / September / 2026)

Darrera modificació: 2026-08-08
Bases de dades: Sciència.cat

Julien, Pierre - Guitard, Eugène-Humbert, "Question LXXIII (posée par l'abbé S. S.): Pierres tombales d'apothicaires", Revue d'histoire de la pharmacie, 50/172 (1962), 268-269.

Resum
P. Julien dona notícia de la tomba de Pere Jutge i de la inscripció desapareguda de l'altar de sant Bernat que aquest va fer construir, a Santes Creus, a partir de Cusí i Furtunet (1958), El ejercicio de la profesiôn .... E.-H. Guitard afegeix informació sobre tombes d'apotecaris alemanys, a partir de Ferchl (1933-1934), "Bildnis: Epitaphien deutscher ...". Amb il·lustracions.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Història - Enterraments
Il·lustracions
Notes
L'escut de Pere Jutge il·lustra la portada d'aquest número de la revista, a partir d'una fotografia proporcionada per Joaquim Cusí i Fortunet.
Ressenya: Eufemià Fort i Cogul, Santes Creus: Boletín del Archivo Bibliográfico, 2/16 (1962), 279-280 .
URL
http:/​/​www.persee.fr/​doc/​pharm_0035-2349_1962_num_5 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).