MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib31891 (01 / September / 2026)

Darrera modificació: 2022-01-27
Bases de dades: Sciència.cat

Ferchl, Fritz, "Bildnis: Epitaphien deutscher Apotheker – Bronze-Epitaphien deutscher Apotheker", Zur Geschichte der deutschen Apotheke, 1/1-3 (1933 - 1934), 1-12, il·l.

Resum
Descriu, amb il·lustracions, a la primera part, les tombes de diversos apotecaris d'Alemanya i Àustria dels segles XIV-XVII: la d'una dona apotecària, «Margareta appotekerin», morta el 1383 (església major d'Ulm); la de «Claus Hofmair», mort el 1427, que posseïa l'apotecaria de la Mare de Déu, la més antiga d'Augsburg (St. Moritzkirche, A.); les de dos apotecaris berlinesos, Nikolaus Zehender i Michael Aschenbrenner (1515 i 1605, Nikolaikirche, Berlín), i d'un altre de Turíngia, Andreas Curio (s. XVI-2, Brüderkirche, Altenburg); i el monument funerari en altrelleu d'Augustin Hold, obra d'un escultor anònim del primer Renaixement (1509), que és una de les joies de la catedral de Viena. A la segona part, diversos epitafis de bronze d'apotecaris dels segles XVI-XVIII.
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Història - Enterraments
Il·lustracions
Dones
URL
https:/​/​doi.org/​10.24355/​dbbs.084-201904081641-0
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).