MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib31844 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-12-20
Bases de dades: Sciència.cat

Almenar Fernández, Luis, "«Lo vostre humil fill, qui us desiga molt veure»: cartas del apotecario rosellonés Joan Pereta desde Valencia a su padre en Perpiñán (1474-1479)", Scripta, 18 (2021), 57-80.

Resum
En este artículo se transcriben y estudian dos cartas personales, escritas por el apotecario Joan Pereta en la ciudad de Valencia en 1474 y 1479, y enviadas a su padre, el notario Jaume Pereta, a la villa de Perpiñán. Las misivas aportan información relevante para reconstruir cómo los flujos de información circulaban a finales de la Baja Edad Media en el espacio del Mediterráneo noroccidental, así como para indagar en la propia historia personal y familiar de Joan y Jaume Pereta. El lenguaje con el que se escribieron las cartas permite también explorar aspectos de mentalidad, como el fervor religioso de Joan y la relación de profundo respeto hacia su padre.
Matèries
Epistolografia
Història de la medicina
Mentalitats
Lectura i escriptura
Medicina - Farmacologia
URL
https:/​/​ojs.uv.es/​index.php/​scripta/​article/​view/​21716
https:/​/​www.academia.edu/​66001783/​Lo_vostre_humil_f ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).