MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib31757 (01 / June / 2026)

Darrera modificació: 2022-05-11
Bases de dades: Sciència.cat

Castell Granados, Pau, "L'inquisiteur et ses démons: la démonologie dans la vie et l'œuvre de Nicolau Eymeric", Cahiers de Recherches Médiévales et Humanistes, 42/2 (2021), 361-396.

Resum
La démonologie occupe une place prééminente dans les écrits de Nicolau Eymeric ainsi que dans son parcours comme inquisiteur de la foi. Les réflexions formulées dans son traité de 1359 Contra christianos demones invocantes, intégrées ensuite dans son Directorium inquisitorum de 1376, se traduisirent aussi sur le plan judiciaire pendant sa carrière inquisitoriale controversée, contribuant ainsi aux processus de diabolisation de l'hérésie et d'hérétisation de la magie.
Matèries
Església - Inquisició
Màgia - Nigromància
Eimeric, Nicolau
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).