MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib31554 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-12-09
Bases de dades: Sciència.cat

Giralt, Sebastià, "“Quant alcun hom demanda d'alcuna cosa dubtosa”: el Tractat de les interrogacions de Bartomeu de Tresbens, estudi i edició", Magnificat, 8 (2021), 127-164.

Resum
Es presenta aquí la primera edició crítica del Tractat de les interrogacions de Bartomeu de Tresbens a partir de l'única còpia manuscrita que se'n conserva, malgrat que és incompleta (Ripoll, Biblioteca Lambert Mata, XXI, ff. 86r-98r), acompanyada d'un estudi introductori. Aquesta obra, que havia romàs fins ara inèdita i insuficientment estudiada, està dedicada al rei Pere el Cerimoniós i tracta sobre la branca de l'astrologia que té la finalitat de respondre una qüestió concreta, amb una clara orientació cap als afers de la reialesa i el govern. L'estudi introductori analitza diversos aspectes del tractat: la situació dins el manuscrit, la datació, l'estructura, els continguts que se n'han conservat i se n'han perdut, així com les fonts emprades.
Matèries
Astronomia i astrologia
Edició
Català
Manuscrits
Pere el Cerimoniós
Fonts
URL
https:/​/​ojs.uv.es/​index.php/​MCLM/​article/​view/​20805
Conté edicions de
1.Tresbens, Bartomeu de (fl. ante 1295 – 1375), Tractat de les interrogacions
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).