MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3155 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-01-08
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Giralt, Sebastià, Decus Arnaldi: estudis entorn dels escrits de medicina pràctica, l'ocultisme i la pervivència del corpus atribuït a Arnau de Vilanova, Bellaterra, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona: Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2002, 841.

Resum
Sota el títol de Decus Arnaldi es reuneix un conjunt de treballs que tenen el denominador comú de versar sobre el corpus mèdic i filosoficonatural atribuït a Arnau de Vilanova (c. 1240-1311). Tres d'aquests treballs estan centrats en un seguit d'escrits breus sobre medicina pràctica i ocultisme, mentre que l'últim aborda la pervivència del corpus arnaldià. Serveix d'introducció un estat de la qüestió sobre la vida i l'obra d'Arnau i la "qüestió arnaldiana". La primera part estudia quatre consilia, tal com s'anomenaven en l'Edat Mitjana els textos mèdics que contenien tractaments per a malalts determinats. Són els titulats Regimen podagre, Regimen quartane, Cura febris ethice i Epistola ad Bremundum Montisferrarii. De tots ells se n'estudien l'estructura, la funció sociomèdica, així com la possible autoria arnaldiana sobretot a partir del fonament de la tradició textual i dels continguts paral·lels d'altres obres ja autentificades. D'un dels opuscles, el Regimen quartane, se'n dóna l'edició crítica i la traducció. Finalment, s'intenta arribar a certes conclusions al voltant del gènere del consilium en el marc de la literatura mèdica baixmedieval i de la medicina pràctica d'Arnau i del galenisme coetani. La segona part aborda quatre tractats atribuïts a Arnau que versen sobre malalties específiques: el Tractatus contra calculum, el Regimen contra catarrum, el De tremore cordis i el De epilentia. Es demostra que els quatre pertanyen a una tradició textual comuna i es remunten al mateix origen: en realitat són obra del metge genovès Galvano da Levanto. La tercera part té com a punt de partida el De reprobacione nigromantice ficcionis, un opuscle escrit sens dubte per Arnau, del qual es dóna l'edició crítica i la traducció. Es tracta d'una quaestio contra la nigromància, en la qual s'usa el mètode escolàstic per negar la possibilitat que ningú domini el dimoni. A partir del seu contingut, s'intenten descobrir les fonts màgiques emprades per l'autor i s'estudien les concepcions sobre la nigromància i la màgia natural, en especial en la teologia i la filosofia natural del segle XIII, la discussió sobre els límits entre ambdues i les mesures basades en l'astrologia i en les propietates oculte aplicades per Arnau en les seves intervencions terapèutiques. També se n'intenta destriar l'autèntica figura i obra del mite de l'Arnau mag que les va embolcallar. A mode d'epíleg, la quarta part tracta de la pervivència de conjunt del corpus arnaldià en l'era moderna.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Pseudo-Arnau de Vilanova
Història de la medicina
Màgia - Nigromància
Recepció
Edició
Astronomia i astrologia
Notes
Dir.: J. Martínez Gázquez (UAB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=271224
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​5542
http:/​/​dialnet.unirioja.es/​servlet/​tesis?codigo=5158
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Regimen quartane
2.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).