MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib31526 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-12-01
Bases de dades: Sciència.cat

Blasco Orellana, Meritxell, "La terminologia catalana aljamiada en els sifre refuʾot i la importància dels doblets i triplets lèxics", dins: Müller, Isabel - Savelsberg, Frank (eds.), Sabers per als laics: vernacularització, formació, transmissió (Corona d'Aragó, 1250-1600), Berlín - Boston, De Gruyter (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 463), 2021, pp. 43-66.

Resum
This article offers a wide list of words and short phrases as examples of the strong multilingual interaction in medical texts, which were composed and used by the Jews in the Medieval Crown of Aragon. Such an interesting phenomenon is detected especially in ms. Heb 8o-85 from Jerusalem (this manuscript presents a trilingual concordance list – Arabic, Latin and Romance – from the fifteenth century) and in some other medical literature (sifre refuʾot) as the ms. Heb-I 338 (Firkovitch's first collection from the National Library of Russia, fourteenth century). These books contain synonym doubles or triples to clarify the meening of a particular name in Hebrew, Romance, Arabic, Greek or Latin. These synonymies will help to define some expres-sions that designate minerals, vegetables and animals and are difficult to identify.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Lèxic
Aljamia
Català
Hebreu
URL
https:/​/​doi.org/​10.1515/​9783110430622-003
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).