MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib31523 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-12-03
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau, BBAHLM

Carré, Antònia, "Del llatí al català: el cas del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d'Arnau de Vilanova", dins: Müller, Isabel - Savelsberg, Frank (eds.), Sabers per als laics: vernacularització, formació, transmissió (Corona d'Aragó, 1250-1600), Berlín - Boston, De Gruyter (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 463), 2021, pp. 317-336.

Resum
The aim of this paper is to study details of a medical translation from Latin to Catalan, which shows the complication of the transmission process of a vernacular translation. The example we consider here, the Catalan translation of Regimen sanitatis ad regem Aragonum by Arnau de Vilanova, with numerous amendments that affect the content and structure of the work during the transmission process, raises the working methods of medieval translators and/or medieval copyists. This case, considered together with other well-known cases, can help study the complex phenomenon of translations.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Traduccions
Català
Manuscrits
Vilanova, Arnau de
URL
https:/​/​doi.org/​10.1515/​9783110430622-014
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).