MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3102 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-08-30
Bases de dades: Sciència.cat

Fernández Luzón, Antonio, La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.

Resum
Durant el segle XVI la Universitat de Barcelona es va convertir, per iniciativa del municipi, en un centre a l'alçada dels europeus del moment en relació amb el Renaixement i la Contrareforma. No es pot parlar de «decadència catalana» en aquest sector.
Matèries
Universitats i ensenyament
Història de la medicina
Documentació
Notes
Direcció: Ricardo García Cárcel (UAB).
Vegeu: https:/​/​www.micinn.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=291849
Publicada a Fernández Luzón (2005), La Universidad de Barcelona en el ...
URL
http:/​/​www.tdx.cat/​TDX-1202103-143846
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).