MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30984 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-08-09
Bases de dades: Sciència.cat

Baydal Sala, Vicent, "El cabeçatge, un desconegut servei aprovat a les Corts Valencianes de 1301-1302", Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval, 18 (2012 - 2014), 227-270.

Resum
La expedición llevada a cabo por Jaime II de Aragón contra su hermano Federico II de Sicilia entre julio de 1298 y septiembre de 1299 generó unas enormes deudas para la Corona, agravadas por las primeras campañas de conquista del reino castellano de Murcia. Por ello, el rey trató de que sus súbditos contribuyeran al saneamiento de sus finanzas a través de los servicios aprobados en diversas reuniones de Cortes que tuvieron lugar, sucesivamente, en Cataluña en 1299-1300, en Aragón en 1300 y 1301, y en Valencia en 1301-1302. Este artículo analiza las características de aquellos servicios, con especial atención al concedido en las Cortes valencianas, recaudado a través de un impuesto de capitación denominado «cabeçatge».
Matèries
Història - Economia
Guerra
Documentació
URL
https:/​/​doi.org/​10.14198/​medieval.2012-2015.18.08
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).