MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30798 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-06-27
Bases de dades: Cançoners, Gnòmica

Navàs Farré, Marina, Ramon de Cornet: l'autor, l'obra i la circulació manuscrita, Tesi doctoral, Universitat de Girona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2019, 458 pp.

Resum
Aquest estudi té l'objectiu d'oferir una anàlisi de conjunt de la figura de Ramon de Cornet, de la seva obra i de la seva tradició manuscrita. Ramon de Cornet és el poeta occità més important del segle XIV, amb un vast corpus conservat i una tradició manuscrita molt superior a la dels seus contemporanis. Tot plegat el configura com un personatge clau a l'hora de definir i revaloritzar la poètica de l'època, a cavall entre la lírica trobadoresca i la lírica premarquiana, sovint silenciada o titllada de decadent. Aquest treball es divideix en quatre parts: a la primera es distingeix entre l'autor i el personatge literari. A la segona part es presenta la xarxa de circulació de la seva obra. Els destinataris dels seus poemes testimonien una recepció de la cultura de tall trobadoresc que s'estén més enllà del Consistori de Tolosa i que permet dibuixar un mapa de corts occitanes i altres focus de difusió que han estat tradicionalment oblidats. La tercera part és una anàlisi de conjunt de la seva obra. Aquesta, caracteritzada per la varietat i l'eclecticisme, és el millor exemple per il·lustrar la lírica tardotrobadoresca i l'evolució que va experimentar. La quarta part presenta la recensió i descripció dels testimonis manuscrits, que tingueren una circulació notable a Catalunya, i una anàlisi del conjunt de la tradició que va més enllà del propi Cornet. Finalment, un apèndix musical en CD reprodueix cinc peces de Cornet musicades per a l'ocasió a partir de la melodia conservada dels seus models i musicals.
Matèries
Cornet, Ramon de
Manuscrits
Història de la literatura
Occità
Lírica
Poesia didàctica i moral
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​668661
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).