MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30792 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-06-24
Bases de dades: Sciència.cat

Jütte, Daniel, Das Zeitalter des Geheimnisses: Juden, Christen und die Ökonomie des Geheimen (1400-1800), Göttigen, Vandenhoeck und Ruprecht, 2011, 420 pp.

Resum
Die Frühe Neuzeit war das Zeitalter des Geheimnisses. Selten zuvor und niemals danach hat es in der europäischen Geschichte eine solche Faszination für Geheimnisse und Geheimhaltung gegeben. Dennoch ist dieser Bereich der Wissenschafts- und Kulturgeschichte bisher nur wenig erforscht. Ausgehend von der jüdischen Geschichte entwirft Daniel Jütte eine Geschichte des Geheimnisses. Er rekonstruiert den Markt für Geheimnisse und zeigt, dass die jüdische Minderheit auf diesem Feld eine überragende Rolle spielte. Die Studie bringt nicht nur neue Erkenntnisse für die jüdische Geschichte, sondern auch für die allgemeine Wissenschafts- und Kulturgeschichte.
Matèries
Màgia
Alquímia
Religió
Hebraisme
Notes
Informació de l'editor .
Publicació (revisada) de la tesi doctoral de l'autor: Die Ökonomie des Geheimen: Juden, Christen und der Markt für Geheimnisse (1400-1800), Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg, 2010.
Recensions:
* Carlos Ortiz de Landázuri, a Llull, 36/77 (2013), 209-211 .
Traduccions:
* Anglès: The Age of Secrecy: Jews, Christians, and the Economy of Secrets, 1400-1800, New Haven, Yale University Press, 2015, ix+431 pp. Sumari: 1. The age of secrecy -- 2. Masters of the arcane and their Métiers -- 3. Zones of interaction: the case of magic -- 4. Trading in secrets and economic life -- 5. Abramo Colorni, Professor of Secrets -- 6. The culture and crisis of Secrecy.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).