MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30786 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-07-05
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Schindele, Maria Pia, "Ein altdeutscher Eichentraktat in einem Lichtenthaler Arzneibuch", Cistercienser Chronik, 109 (2002), pp 199-204.

Resum
Edició del tractat pseudoarnaldià De virtute quercus, a base de la còpia escrita entorn el 1500 en el manuscrit de Lichtenthal, Stiftsbibliothek, Kodex KI L 28, ff. 30-34v; hauria estat escrit a Alemanya a darreries del segle XIV i posat sota el nom d'Arnau de Vilanova per raons comercials
[n'ha comparegut un altre exemplar en un manuscrit del monestir suís de Muri, MsMurF 14, ff. 187-188.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Edició
Pseudo-Arnau de Vilanova
Conté edicions de
1.Pseudo-Arnau de Vilanova, De quercu
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).