MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30775 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-12-13
Bases de dades: Sciència.cat

Barthélemy, Pascale, "Les liens entre alchimie et médecine: l'exemple de Guillaume Sedacer", dins: Crisciani, Chiara - Paravicini Bagliani, Agostino (eds.), Alchimia e medicina nel Medioevo, Florència, SISMEL - Edizioni del Galluzzo (Micrologus' Library, 9), 2003, pp 109-134.

Resum
Els pocs elements biogràfics que tenim sobre Guillaume Sedacer teixeixen vincles tangibles entre l'alquímia i la medicina: tenia diversos manuscrits mèdics a la seva biblioteca, va ser copista de tractats d'aquesta disciplina i fins i tot recopilador d'un manual de cirurgia, que ha romàs inèdit. No obstant això, la lectura paral·lela dels seus textos alquímics i la seva recopilació sobre cirurgia no ens permet afirmar que una de les seves dues disciplines estigui influïda per l'altra. Si les similituds quant a estructura (receptes, vocabulari) són tan clares és perquè l'alquímia i la medicina entren en el mateix enfocament: buscar guarir el món.
Matèries
Alquímia
Medicina
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).