MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30766 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-06-22
Bases de dades: Sciència.cat

Gutwirth, Eleazar, "Alquimia y armamento: sobre un fragmento aljamiado en un manuscrito de la Houghton Library", Sefarad, 81/1 (2021), 69-88.

Resum
El MS Typ. 479 Houghton Library, Harvard University es un compendio de obras misceláneas en italiano. El tema del artículo no consiste en este compendio. Se centra en algunos folios al final del códice. Aunque se ha descrito como texto hebreo es seguro que no se trata de palabras hebreas. Se trata de caracteres hebreos y se puede describir como aljamía judeo-catalana. La identificación del contenido revela que el MS trata de alquimia y utiliza su lenguaje. Contiene múltiples referencias a armas. El artículo trata de reconstruir un contexto histórico para el interés judío en alquimia y armas en la España bajomedieval.
Matèries
Alquímia
Aljamia
Hebreu
Català
Notes
Notícia de la troballa, sense editar el text.
URL
https:/​/​doi.org/​10.3989/​sefarad.021-004
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).