MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3075 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-05-08
Bases de dades: Sciència.cat, Mercaderia

Docampo Rey, Javier, "Reading Luca Pacioli's Summa in Catalonia: An early 16th-century Catalan manuscript on algebra and arithmetic", Historia Mathematica, 33/1 (2006), 43-62.

Resum
Aquest article se centra en l'àlgebra i l'aritmètica comercial d'un manuscrit català anònim de començaments del segle setze (l'anomenada Aritmètica de Sant Cugat, ACA, Fons de Sant Cugat, ms. 71). Més de la meitat del manuscrit consisteix en una sèrie de notes dedicades a algunes parts de la Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni et Proportionalità de Luca Pacioli, mentre que la resta està relacionada en la seva major part amb l'aritmètica mercantil de Joan Ventallol (1521). L'ús d'un nou tipus de diagrames per treballar amb equacions és especialment important. L'article posa nova llum en el conreu de l'àlgebra a la Península Ibèrica abans del 1552, quan va ser imprès el primer tractat d'àlgebra en castellà, el Libro Primero de Arithmética Algebrática de Marco Aurel.

Sumari:
1. The context
2. Description of the manuscript
3. Authorship: the connection with Joan Ventallol
4. Contents of the manuscript
4.1. Notations
4.2. The treatment of algebra
4.3. Commercial arithmetic: material not related to the Summa
4.4. A relevant problem on proportions
5. Diagrams for equations
6. Conclusion
Acknowledgements
Appendix A. Appendix
References
Matèries
Aritmètica i geometria
URL
http:/​/​dx.doi.org/​10.1016/​j.hm.2005.03.004
http:/​/​www.sciencia.cat/​biblioteca/​documents/​Docamp ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).