MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30554 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-10-04
Bases de dades: Sciència.cat

Belenguer, Ernest, La fi de la dinastia catalana: Joan I i Martí l'Humà, València, Afers, 2021, 274 pp.

Resum
Si es fa una ullada als darrers llibres que ha escrit Ernest Belenguer podrà comprovar-se que hi ha un buit entre el final del regnat de Pere el Cerimoniós (1387) i el començament dels Trastàmara des de 1412. Són els anys 1387-1410, en els quals van regnar els fills del rei Cerimoniós: Joan I i Martí l'Humà. Aquest llibre tracta precisament d'això, d'una època que fins a cert punt té més d'una investigació —molta més en Martí que no pas en Joan—, però cap obra de síntesi amb trets ben moderns. El seu estudi permet adonar-se de les diferències entre el primer germà, anomenat eufemísticament el Descurat, i el segon, que va intentar arreglar tots els desastres anteriors sense aconseguir-ho. I permet més coses, com ara veure la situació social, econòmica i institucional dels diversos regnes que constituïen l'anomenada posteriorment Corona d'Aragó. Però la mala gestió de Joan I o les rectificacions d'aquesta per Martí l'Humà van servir de ben poc. La mort acabà amb més d'un infant que hauria continuat la dinastia. No debades, Martí el Jove va morir a Sardenya sense esperar-ho ningú i l'únic fill que tenia, Frederic, era bastard. En realitat, era la raó menys vàlida per a no escollir-lo, ja que anys abans bastards havien estat els Trastàmara i els Avís portuguesos. El que passa, i així es diu, és que Frederic tenia set anys. El pare havia mort en 1409, l'avi en 1410 i la mare siciliana no era ningú en la cort. Efectivament, en 1410 es produïa la fi de la dinastia catalana.
Matèries
Història - Política
Martí l'Humà
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).