MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30551 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-05-18
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Veglia, Marco, "Ut medicina poësis: sulla terapia del Decameron", dins: Petrarca e la medicina: atti del convegno di Capo d'Orlando 27-28 giugno 2003, Messina, Centro interdipartimentale di Studi umanistici messina MMVI, 2003, pp. 201-228.

Resum
L'autor analitza la rellevància fonamental del tema de la cura i de la medicina en la intepretació de l'obra de Bocaccio. A través de lectura de l'obra De amore herico d'Arnau de Vilanova, Bocaccio ofereix una visió de la literatura com a antídot de la passió amorosa descrita per Mestre Arnau.
Matèries
Medicina - Psicologia i psiquiatria
Boccaccio, Giovanni
Vilanova, Arnau de
Amor cortès
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).