MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30428 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-04-14
Bases de dades: Sciència.cat

Falcón Pérez, María Isabel, Zaragoza en el siglo XV: morfología urbana, huertas y término municipal, Saragossa, Ayuntamiento de Zaragoza - Institución Fernando el Católico (Monografías), 1981, 420 pp. + 5 ff.

Resum
La presente publicación, fundamental para el conocimiento de la historia de Zaragoza, constituye un amplio estudio sobre esta ciudad a mediados del siglo XV. Entre sus aportaciones más significativas destacan la descripción exhaustiva del estado de la muralla romana (torres y espacios intermedios) a partir de documentación inédita; la presentación del plano de la ciudad sobre un fragmento del de Carlos Casanova de 1769; la detallada descripción del Mercado, la plaza más noble de la ciudad; y la representación del término municipal a partir del trabajo de los encargados de la mojonación documentado en los protocolos notariales, que encuentra su origen en un privilegio concedido por Ramón Berenguer IV en 1138.
Matèries
Història
URL
https:/​/​www.zaragoza.es/​sede/​servicio/​publicacion-m ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).