MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30406 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-10-22
Bases de dades: Cançoners, BBAHLM, Oc, Trobadors

Ferrer Godoy, Joan, "El Cançoner trobadoresc de Sant Joan de les Abadesses: estat de la qüestió, història arxivística i context de producció", Mot so razo, 18 (2019), 55-70.

Resum
In 1917, Josep Masdeu, the monastery archivist of Sant Joan de les Abadesses, identified four songs written down in some blank spaces of a paper-based notarial book of the village. In 1935, Higini Anglès, a musicologist of recognized prestige, made them public and since then, they comprise the songbook of Sant Joan de les Abadesses, the unique troubadour catalogue in Catalonia including both the text of the songs and their equivalent musical notation to be performed. From that moment on, the manuscript has been studied in many occasions from a linguistic and musical point of view. The manuscript, currently preserved at the National Library of Catalonia, includes some other text passages of legal topics which we analyse in depth because they delimit the exact chronological period of the song writings. Our study, therefore, has been focused on three main purposes. In the first place, we revise the contributions made so far regarding the description of the document. Next, we build up the archivistic history of the manuscript, from the moment it was discovered until it was deposited in the library mentioned above. Finally, we frame the overall context of the songbook production based on the extraliterary and extramusical texts.
Matèries
Cançoners
Cançoner de Sant Joan de les Abadesses
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).