MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30313 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-03-22
Bases de dades: Sciència.cat

Samsó, Julio, "Astrología matemática en el Llibre de les nativitats de Bartomeu de Tresbens", dins: Alberni, Anna - Cifuentes, Lluís - Santanach, Joan - Soler, Albert (eds.), «Qui fruit ne sap collir»: homenatge a Lola Badia, Barcelona, Universitat de Barcelona - Barcino (Filologia UB), 2021, vol. 2, pp. 237-254.

Resum
This is an attempt to analyse the mathematical techniques used by Bartomeu de Tresbens in the Llibre de les nativitats. The book offers no information about his procedure for dividing the houses of the horoscope, but it explains how to trace a planet or a significant point of the ecliptic (tasyīr / “atazir”) in order to determine the amount of time until a particular event will take place. There is also a complete explanation of the astrological technique of casting the rays and, in both cases (tasyīr and projection of rays), Tresbens gives numerical examples that allow us to conject that he is using the tables of oblique ascensions for the beginning of the fifth climate preserved in the Toledan Tables. Finally, the author gives some details about the nativity horoscope of his son and this paper tries to date the event which, probably, took place in March 1364. As Tresbens states that he was forty-seven years old when his son was born, I suggest that he was probably born in 1317.
Matèries
Astronomia i astrologia
Fonts
Català
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).