MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30217 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-07-26
Bases de dades: Sciència.cat

Riera i Sans, Jaume, "Moixè ben Nahman, Bonastruc de Porta", Tamid, 10 (2014), pp. 7-33.

Resum
L'article raona i formula, com a tesi, la identitat de Moixè ben Nahman, el famós escriptor jueu del segle xiii, amb el Bonastruc de Porta dels documents llatins de la seva època. Després d'apuntar l'origen dels dubtes que alguns autors han mantingut sobre l'expressada identitat, planteja l'ús del doble nom, litúrgic i vulgar, entre els jueus mascles de Catalunya i la seva gran extensió. El cos de l'article és dedicat a comentar, un per un, els set documents llatins que avui es coneixen referents al mestre dels jueus de Girona. Apareix sempre amb el títol de mestre dels jueus, i tant amb el nom de Mossé com de Bonastruc de Porta, i també sense nom. Més en particular, es posa en relleu un document de l'any 1271, recentment descobert, sobre un fill de Bonastruc de Porta, de Girona, protegit per la infanta Berenguera de Castella; dada que concorda amb el destinatari de la famosa carta moral que Moixè ben Nahman adreçà al fill que residia a la cort del rei de Castella. Un cop establerta documentalment la identitat, s'exposen altres dades històriques que la corroboren. Un darrer apartat dilucida el tipus de relació que el personatge va mantenir amb el rei Jaume I d'Aragó. En apèndix es publiquen els documents llatins.
Matèries
Jueus
Hebraisme
Filosofia
URL
http:/​/​revistes.iec.cat/​index.php/​tamid/​article/​vie ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).