MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30216 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-07-26
Bases de dades: Sciència.cat

Blasco Martínez, Asunción, "Azday/HasdayCresques/Crescas: lider espiritual y hombre de Estado", Tamid, 15 (2020), pp. 95-182.

Resum
A partir de les notícies registrades sobre Hasday Crescas, o millor Azday Cresques (com ell firmava quan ho feia en caràcters llatins), a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, i a l'Archivo de Protocoles Notariales de Saragossa, en bona part inèdits, he intentat reconstruir la seva biografia. Una vida llarga i intensa que va començar a Barcelona, en el si d'una família d'elevada posició social, on es va formar com a talmudista, es va introduir en el món dels negocis, va contreure el primer matrimoni (amb Tolrana Descortal) i va començar la seva activitat política com a dirigent de l'aljama barcelonina. Cap al final del decenni del 1380, en total desacord amb la situació política i social regnant a l'aljama de Barcelona, va acceptar la proposta de destacats jueus de Saragossa i es va traslladar a Aragó, on va assumir el lideratge espiritual d'aquesta comunitat. Hi va desplegar una activitat inusitada com a rav, jutge de malxins (delators, calumniadors), protector del seu poble (especialment després dels avalots del 1391), conseller dels reis (d'Aragó i Navarra) i home d'Estat, de manera que va aconseguir unes prerrogatives que el van convertir en un dels jueus més poderosos i influents de la seva època. Va romandre a Saragossa fins al final dels seus dies, l'any 1411, amb les seves dues esposes: la catalana Tolrana Descortal i l'aragonesa Jamila Abenafia (amb la qual va engendrar quatre fills), que li van sobreviure. En aquest estudi no es considera la seva faceta d'escriptor i filòsof.
Matèries
Jueus
Doctrina moral
Hebraisme
URL
http:/​/​revistes.iec.cat/​index.php/​tamid/​article/​vie ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).