MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3018 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2013-05-02
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Cifuentes i Comamala, Lluís, "«Translatar sciència en romans catalanesch»: la difusió de la medicina en català a la baixa Edat Mitjana i el Renaixement", Llengua & Literatura, 8 (1997), 7-42.

Resum
Primera presentació d'una línia de recerca sobre la vernacularització de la medicina en català entre els segles XIII i XVI, on es proposa la hipòtesi interpretativa que la sustenta. Entre d'altres, inclou diverses al·lusions a traduccions catalanes d'obres d'Arnau de Vilanova, en especial el Regimen sanitatis ad regem Aragonum.
Matèries
Medicina
Traduccions
Català
Vilanova, Arnau de
Notes
Notícia bibliogràfica de Josep Perarnau, dins Arxiu de Textos Catalans Antics, 18 (1999), 1024.
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000034 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).