MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30152 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-02-09
Bases de dades: Sciència.cat

Aparisi Romero, Frederic, "Nuevas aportaciones sobre la vida del médico judeoconverso valenciano Lluís Alcanyís (ca. 1440-1506)", Farmacia, Medicina & Historia, 6 època (2020), 4-21.

Resum
A grandes rasgos, la vida de Lluís Alcanyís ya se conocía, en buena medida gracias a las fuentes inquisitoriales. A partir del trabajo con protocolos notariales de la segunda mitad del siglo XV de Xàtiva y de Valencia hemos podido trazar mejor su singladura vitual. También se han examinado fuentes municipales de la ciudad de Valencia. Este artículo realiza significativas aportaciones en la vertiente profesional, tanto sobre su clientela como sobre su papel como docente y formador de futuros médicos y cirujanos. Igualmente se ha podido concretar diversos aspectos de su vida personal así como de sus actividades económicas al margen de la medicina. Ha sido posible localizar un codicilo al testamento de este médico valenciano de origen converso. Como es sabido ni su posición económica ni tampoco su extensa red de contactos le sirvieron para escapar de las garras de la Inquisición y fue condenado a morir en la hoguera en 1506.
Matèries
Biografia
Història de la medicina
Medicina - Pesta i altres malalties
Notes
A la port. de la revista: "Ganador L Premio Fundación Uriach de 'Historia de la Medicina'".
URL
Fundación Uriach
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València