MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30108 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-01-25
Bases de dades: Sciència.cat

Carta Raspi, Raimondo, Mariano IV, conte del Goceano, visconte di Bas, giudice d'Arborea, Càller, Fondazione Il Nuraghe (Uomini illustri di Sardegna, 5), 1934, 295 pp. + 6 ff. de làm.

Resum
Nelle vicende che agitano la Sardegna della seconda metà del sec. XIV, dominano tre grandi figure: Mariano IV e suoi due figli che gli succederanno al potere, Ugone III ed Eleonora. Sono gli ultimi tre Giudici d'Arborea, che fanno balzare in piedi tutta l'Isola e, per mezzo secolo, tengono in iscacco la monarchia aragonese che solo nominalmente aveva il possesso della Sardegna. È Mariano che interrompe la necessaria ma ingloriosa sottomissione iniziata dal padre e continuata dal fratello, dopo la conquista aragonese dell'Isola, e incomincia la rapsodia arborense. Battagliero e fiero, sempre vittorioso, fa cadere in ginocchio l'astuto don Pedro del Pugnal, imponendogli la sua volontà; legislatore, dalla sua Carta del Goceano al Codice Rurali e alla Carta de Logu, detta leggi che per secoli dopo la sua morte, un po' rimaneggiate da Eleonora, rimarranno in vigore per tutta l'Isola; Giudice sardo, riuscì a formare dalle sbandate popolazioni dell'Isola, un popolo con una sua fisionomia, quale la Sardegna non aveva più da oltre un millennio.
Matèries
Història - Política
Biografia
Notes
Reimpr. facs.: Oristany, S'Alvure, 2001.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).