MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30078 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-01-30
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud, Carmel - Roca, Guillem, "El cos de la dona maltractada sota l'escrutini mèdic: els casos de València i Lleida en la Baixa Edat Mitjana", Scriptia, 16 [=Violències, marginalitats i dones en la Corona d'Aragó: una aproximació documental i literària // Cultura catalana spazio europeo] (2020), 320-342.

Resum
Based on the rich judicial sources preserved in the archives from the cities of Valencia and Lleida, we have undertaken a study about the intervention of medical practitioners as healers and experts in the courts of law to determine the nature and gravity of the injuries caused by different means of violence against women: rape, domestic abuse, torture, common assault. We examine the legislation and we compare it with the documentation, namely the testimonies of people who were brought to trial. Yet, we thoroughly analyse the role of the experts, how the judges used the information received from them, the limits of their contribution and the controversy they used to arouse. These situations took place in a setting where women suffered lots of injuries to which they could not defend, and those were hardly ever reported. In brief, women were discriminated by the law.
Matèries
Història de la medicina
Dones
Dret - Processos
URL
https:/​/​ojs.uv.es/​index.php/​scripta/​article/​view/​19233
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).