MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib30006 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-01-04
Bases de dades: Sciència.cat

Hinojosa Montalvo, José, "Judíos extranjeros en el reino de Valencia durante la Baja Edad Media", Sefarad, 70/1 (2010), 69-115.

Resum
Durante la Baja Edad Media la ciudad de Valencia se convirtió en un importante emporio mercantil, lo que propició que a ella acudieran a negociar judíos extranjeros. Era un comercio que, además de la vía terrestre, utilizaba la vía marítima, a pesar de los riesgos de la piratería. Ellos y sus mercancías venían protegidos por un salvoconducto del baile general del reino. En sus contactos comerciales fue importante el papel de los conversos valencianos. Además de los judíos portugueses, de los que me ocupé en otro estudio, predominaban los norteafricanos, a los que se añadían los del sultanato de Granada, islas del Mediterráneo (Cerdeña, Sicilia y Malta), Provenza y Alemania. Se incluye una lista de estos judíos mencionados en fuentes valencianas, y un documento inédito que ilustra la actividad de un judío portugués en Valencia.
Matèries
Història - Economia
Documentació
Jueus
URL
https:/​/​doi.org/​10.3989/​sefarad.010.003
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).