MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29925 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-12-18
Bases de dades: Sciència.cat

Duran i Duelt, Daniel, "An arrested community: christians of the Girdle in fifteenth-century Barcelona", Medieval Encounters, 22 (2016), 379-426.

Resum
In the early fifteenth-century a group of Christians of the Girdle Eastern Christians coming from Syria arrived in Barcelona. In the first decades of their presence in the city they acted as a group, living in the same quarter, adopting a policy of endogamous marriages and establishing a brotherhood. But a marked improvement in economic conditions of the newcomers and their descendants, as well as an expansion of their social relationship networks, marked the end of the strong cohesion. It seems, then, that the experience of the Christians of the Girdle must be interpreted primarily as a strategy for survival in the new social environment of Barcelona rather than a deliberate policy of exclusive cultural identity with a view to reproduction of a specific cultural, linguistic, and religious model.
Matèries
Història
Societat
Documentació
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).