MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29898 (19 / April / 2025)

Darrera modificació: 2021-05-16
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, BBAHLM

Tomasin, Lorenzo, "Sul contatto linguistico nella Romania Medievale: le lettere di Bartolo de Cavalli alias Bartol de Cavalls (seconda parte)", Estudis Romànics, 42 (2020), 33-54.

Resum
L'articolo contiene l'edizione delle lettere del copista valenziano Bartol de Cavalls / Bartol de Cavalli conservate nel carteggio dell'Archivio Datini (oggi all'Archivio di Stato di Prato). Esse sono interessanti non solo per i ragguagli che offrono sulla vita e sull'attività dell'estensore del codice di dedica del Valeri Màxim di Antonio Canals (1395), ma anche per il loro peculiare assetto linguistico, caratterizzato dall'interferenza tra catalano e italiano antico, quest'ultimo a sua volta analizzabile in due distinte componenti: l'una, toscana, determinata dalla provenienza degli interlocutori di Bartol, e l'altra, veneziana, spiegabile con i suoi intensi e documentabili rapporti con i mercanti veneziani nelle Baleari, a Barcellona e a Valenza.
Matèries
Epistolografia
Biografia
Documentació
Anàlisi lingüística
Italià
Notes
Apotecari i mercader itàlic instal·lat a València, copista del ms. de l'AHCB (1395) de la traducció catalana de Valeri Màxim.
Conclusió de Tomasin (2019), "Sul contatto linguistico nella ...".
URL
https:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Estudis/​article/​view ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).