MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib2983 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-01-09
Bases de dades: Sciència.cat

Camps Surroca, Manuel - Camps Clemente, Manuel, "Els llibres de les biblioteques de metges i cirurgians catalans antics", Gimbernat, 32 (1999), 246 pp.

Resum
Estudi de 14 inventaris postmortem, corresponents als béns de 14 metges catalans dels segles XIV a XVII: Berenguer Safranca [i.e. Safranquesa] (1396) i Bernat de Figuerola (1411), cirurgià i físic de Manresa; Margarida Tornarona [i.e. de Tornerons] (1401), metgessa de Vic, oriünda del Rosselló; Ramon Coll (1401), físic d'Igualada; Andrea de Beneito (1445), físic jueu de Tortosa, oriünd de Venècia; Ramon Perpinyà (1478), Miquel de Montlleó (1514), Claudi Mas (1567), Aciocli Compte (1584), Pere Joan Fonoll (1585), Pere Josep Mascaró (1590), Jeroni Mediona (1603), oriünd de Figueres, Lluís Joan Vileta (1634) i Jeroni Roig (1637), físics de Barcelona. Les transcripcions no sempre són correctes.
Matèries
Història de la medicina
Catàlegs i inventaris
Biblioteques
Traduccions
Català
Notes
Número monogràfic de la revista.
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Gimbernat/​article/​vie ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).