MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29669 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-11-03
Bases de dades: Sciència.cat

Vinyoles, Teresa-Maria, Història de les dones a la Catalunya medieval, Lleida - Vic, Pagès - Eumo (Biblioteca d'història de Catalunya, 6), 2005, 264 pp.

Resum
L'autora fa un repàs a les activitats i als sabers de les dones dels diferents grups socials, entre el segle IX i l'any 1500. Dels primers temps, ens explica el protagonisme de les repobladores i de les camperoles, de les comtesses i de les religioses. De la societat feudal, a partir del segle XI, ens parla de les comtesses i senyores dels castells, de les camperoles, de l'impacte del procés de feudalització i de les guerres en la família medieval. A continuació repassa la visió que ofereixen les grans cròniques catalanes sobre les dones dels segles XIII i XIV. També exposa el paper actiu que tingueren en el món urbà: mestresses de casa, lligades a l'activitat artesanal o als negocis. Finalment, parla dels moviments religiosos femenins, de les dones marginals i les sanadores. En síntesi, el llibre estableix un diàleg viu amb el passat donant la veu a les protagonistes, gairebé sempre oblidades en la narració històrica. D'aquest llarg recorregut cronològic, Teresa Vinyoles en destaca una constant: el paper principal de les dones en la pràctica de les relacions humanes, el qual va molt més enllà de les relacions de poder. És a dir: són dipositàries i transmissores d'una altra cultura que té a veure amb la procreació, l'alimentació, la salut i l'amor.
Matèries
Història
Dones
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).