MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29504 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-09-20
Bases de dades: Sciència.cat

Sánchez González de Herrero, María de las Nieves - Vázquez de Benito, María de la Concepción, "De nuevo sobre el testimonio contenido en el manuscrito 10051 de la Bblioteca Nacional de España", dins: Kania, Sonia - Kauffeld, Cynthia (eds.), Studies in Hispano-Romance Historical Linguistics and Lexicography: A Tribute to John J. Nitti, Nova York, Hispanic Seminary of Medieval Studies, 2020, pp. 207-234.

Resum
Identifiquen una traducció castellana, anònima i àpoda, feta a partir de l'àrab, potser en el segle XIV, de la maqāla II del Kitāb al-taṣrīf d'al-Zahrāwī (Albucasis), relativa a la terapèutica de les malalties que es produeixen des del cap fins als peus, conservada en el manuscrit 10051 de la Biblioteca Nacional de España (Medicina en romance, s. XIV-XV). En treballs anteriors les autores havien defensat que es tractava d'un resum dels llibres III-IV del Canon d'Avicenna, d'alguna manera relacionat amb fonts catalanoaragonses o viatges a la Corona d'Aragó (esments a Saragossa, lèxic català), que ara es comprova que provenen de l'original o són manifestació de diversos estrats de la tradició manuscrita.
Matèries
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Traduccions
Àrab
Castellà
Lexicografia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).