MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29451 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-09-21
Bases de dades: Sciència.cat

Planas, Josefina, "Los códices miniados de la biblioteca del Príncipe de Viana: un intento de reconstrucción", Anales de Historia del Arte, 27 (2017), 17-43.

Resum
El presente análisis aborda el estudio de los códices iluminados que pertenecieron a Carlosde Aragón y Évreux, Príncipe de Viana, basado en dos líneas maestras trazadas a partir de la lectura del inventario de sus bienes, realizado a raíz de su muerte en Barcelona, el día 21 de Septiembre de 1461. Por una parte, se analizan los manuscritos atesorados en su capilla privada, descritos por la documen-tación y por otra, se efectúa un intento de aproximación a su biblioteca, haciendo especial énfasis enlos ejemplares iluminados que han perdurado hasta nuestros días. La participación de determinados miniaturistas, entre ellos Guillermo Hugo de Luseyo, incorporado al séquito principesco en Sicilia, permite aquilatar la viabilidad de las rutas artísticas establecidas entre Nápoles, Sicilia y Barcelonadurante este período.
Matèries
Història de l'art
Biblioteques
Manuscrits
Il·lustracions
Carles de Viana
URL
https:/​/​www.academia.edu/​35740760/​Los_c%C3%B3dices_ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).