MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29433 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-09-18
Bases de dades: Sciència.cat

Baldó Alcoz, Julia - García de la Borbolla, María Ángeles - Pavón Benito, Julia, "Registrar la muerte (1381-1512): un análisis de testamentos y mandas pías contenidos en los protocolos notariales navarros", Hispania, 65/1 (2005), 155-226.

Resum
Los testamentos conservados en el fondo de Notariales de Navarra (AGN y AMT) antes de 1512 son el vehículo que nos permite una aproximación científica a una de las cuestiones más vitales del hombre medieval: su muerte. El análisis de estas fuentes documentales revela una serie de numerosos aspectos que podrían englobarse en lo que denominamos su «universo mental y espiritual». Las actitudes, los gestos, las prácticas religiosas y devocionales se sustentan sobre una base común: la muerte es el inicio de una nueva vida. De este modo, el hombre consciente de su condición de criatura, articula toda una serie de disposiciones testamentarias, de carácter mediador, para conseguir la preciada salvación eterna.
Matèries
Història
Societat
Documentació
URL
http:/​/​hispania.revistas.csic.es/​index.php/​hispania ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).