MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29182 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-02-21
Bases de dades: Sciència.cat

López Rodríguez, Carlos, Nobleza y poder político en el Reino de Valencia (1416-1446), València, Universitat de València (Història, 10), 2005, 452 pp.

Resum
Entre el comienzo del reinado de Alfonso el Magnánimo (1416) y la conquista de Nápoles (1442), toda una época y una generación quedaron marcadas por este largo cuarto de siglo de continuo esfuerzo militar. Al mismo tiempo, este período ha sido señalado como el momento álgido del pactismo entre la monarquía y las clases feudales. Pero la guerra, la expansión territorial y las numerosas reformas institucionales y de las prácticas de gobierno coincidieron con una extraordinaria efervescencia de la nobleza valenciana, que fue sin embargo una de las fuerzas sociales que más coadyuvaron a la formación de la monarquía absoluta. La inquietud de la nobleza sólo parece calmarse tras las últimas Cortes convocadas por Alfonso V en 1443-1446. El apoyo aristocrático a lo que no era en principio más que un fuerte poder político centralizado en torno a la Corona fue determinante para que, con el tiempo, la monarquía feudal acabara mutándose en una forma política precursora del Estado. A esclarecer la naturaleza de las contradicciones de la nobleza, su dinamismo a lo largo de tres décadas, sus repercusiones sobre la sociedad medieval valenciana y su influencia sobre los orígenes de la monarquía absoluta está dedicado este libro.
Matèries
Alfons el Magnànim
Societat
Guerra
URL
https:/​/​books.google.es/​books?id=1HbHdV9R9xcC​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).