MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib2914 (11 / July / 2026)

Darrera modificació: 2026-06-24
Bases de dades: Sciència.cat

Bech, Jaume, "Ripoll i literatura sanitària medieval", Gimbernat, 19 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 3] (1993), 35-58.

Resum
Encara que l'origen de l'abadia benedictina de Santa Maria de Ripoll és remot, el 20 d'abril de l'any 888 es va consagrar el temple. Per tant se celebra ara l'onzè centenari d'aquesta primera consagració. El present treball vol ser una petita però sentida col·laboració a aquesta onomastica. L'activitat sanitària medieval en el monestir de Ripoll és testimoniada tant per l'existència d'una espaiosa infermeria com per la presència a l'scriptorium de diversos còdexs de caire mèdic i naturalista. Després d'una acurada revisió bibliogràfica i estudi general es proposa un nou llistat, que inclou tant els existents, com els desapareguts dels que es té notícia i que actualitza i amplia el d'Antoni Cardoner i Planas (1973).
Matèries
Medicina
Església - Ordes religiosos
Biblioteques
Manuscrits
Catàlegs i inventaris
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Gimbernat/​article/​vie ...
https:/​/​www.academia.edu/​81502086/​Ripoll_i_literatu ...
Conté edicions de
1.Anònim, A fer or (ACA Ripoll 88)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).