MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29124 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-07-04
Bases de dades: Sciència.cat

Leicht, Reimund, Astrologumena Judaica: Untersuchungen zur Geschichte der astrologischen Literatur der Juden, Tübingen, Mohr Siebeck (Texts and Studies in Medieval and Early Modern Judaism, 21), 2006, x + 413 pp.

Resum
In these five studies, Reimund Leicht gives an introduction to central aspects of the history of Hebrew astrological literature in antiquity and the Middle Ages. He also provides the most comprehensive description which has been given up to now of the rich astrological literary tradition of Judaism, which had previously only been available mainly in handwritten manuscripts. He reconstructs the beginnings of Jewish astrological literature during Hellenism and presents a corpus of astrological texts in Hebrew and Aramaic which were previously completely unknown. The author studies the way this astrological legacy endured and developed in medieval Judaism in Europe and in the Orient and looks into the origins of the Jewish astro-magic of the Sefer Raziel. In conclusion, he discusses the Hebrew astromagical translation literature. -- Reimund Leicht is a Senior Lecturer in the Department for Jewish Thought and in the Program for the History, Philosophy, and Sociology of Science at the Hebrew University, Jerusalem.
Matèries
Astronomia i astrologia
Hebraisme
Jueus
Notes
Informació de l'editor .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).