MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29123 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-07-04
Bases de dades: Sciència.cat

Bohak, Gideon, "Rabbanite magical texts in Karaite manuscripts", Karaite Archives, 1 (2013), 17–34.

Resum
In spite of the recurrent polemic in Classical Karaite texts against Rabbanite dealings with magic, later Karaite manuscripts do contain some magical texts and recipes. In the present study, we examine one such manuscript (Jerusalem – The National Library of Israel Ms. Heb. 8°3652), a nineteenth-century Karaite compendium of magical and non-magical texts, copied in Troki in 1873 by Yehudah ben Shelamiel Zekharia Bezekowicz. Upon closer examination, many, and probably all, of the magical and divinatory texts and recipes found in this manuscript can be shown to be derived from the Jewish magical tradition, as transmitted in Rabbanite manuscripts. We therefore point to some of these parallels, and show that this late-Karaite manuscript incorporates textual units that go back to late antique Jewish magic, to medieval and Renaissance Jewish magic, and to more modern Jewish magic, and that its magic-related contents display no specific Karaite features. It is simply a collection of Rabbanite magical traditions copied by Karaite scribes for their own use.
Matèries
Màgia
Hebraisme
Jueus
Manuscrits
Recepció
URL
https:/​/​doi.org/​10.14746/​ka.2013.1.02
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).