MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib29100 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-07-02
Bases de dades: Sciència.cat

Martin Roig, Gabriel, "Johan de la Roca, rellotger palamosí del segle XV", Revista del Baix Empordà, 43 (2013), pp. 57-61.

Resum
El següent article està dedicat a donar a conèixer la vida i l'obra de Johan de la Roca (també dit ‘de la Pedra'), un palamosí que va viure al segle XV. Si bé aquest personatge és poc conegut en els annals de la nostra història, per començar, es pot dir que va ser alhora un artesà, un artista de la forja, un enginyer i un inventor que amb la seva perícia va contribuir a l'avanç de les innovacions tècniques i mecàniques del seu temps. Totes aquestes qualitats van convertir a Johan de la Roca en un dels rellotgers més reputats arreu del Principat, en un dels principals constructors de rellotges mecànics de la Catalunya baix medieval. A pesar de la seva fama, d'aquest palamosí en coneixem ben poca cosa, amb prou feines, la seva existència i part de la seva obra, gràcies a la citació en llibres notarials forans. Aquest article reuneix totes aquestes dades que permeten desvetllar les consecucions i la rellevància d'aquest personatge.
Matèries
Història de la tècnica
Documentació
URL
https:/​/​drive.google.com/​file/​d/​1glOxFWvO0W9gzcnMie ...
https:/​/​www.academia.edu/​38183517/​Johan_de_la_Roca_ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).